la mona de pascua

El nom de Mona sembla que prové de l'època romana quan es regalaven, com a prova d'amistat, ous durs amb una pasta de pa que s'anomenava "munda" o "monus". Els àrabs també regalaven cistells d'ous decorats, que rebien el nom de "muna". De "munda", "monus" i "muna", n'ha quedat La Mona
El pastís original era una espècie de coca feta amb farina, sucre i altres ingredients. També es guarnia amb ous, però no pas de xocolata, sinó de veritat, això sí, durs i amb la closca pintada de colors.
Actualment la mona de Pasqua es pot trobar en lloc de amb un ou dur al damunt, amb un caramull de clara d'ou, que es cou amb la mateixa cuita de la mona.
Al País Valencià, per contra, no va evolucionar i encara manté la forma original de pastís (tonya) amb l'ou dur al damunt.
Actualment al País Valencià la mona de Pasqua es pot trobar en lloc de amb un ou dur al damunt, amb un caramull de clara d'ou, que es cou amb la mateixa cuita de la mona, quedant una mena de caputxó.
Tradicionalment el padrí regalava la mona al seu fillol el Diumenge de Pasqua o Pasqua Florida després de missa. El Dilluns de Pasqua era tradició que es reunissin dues o tres famílies o un grup d'amics i que anessin a menjar a algun indret la mona plegats, en un àpat en el que no hi mancava el conill a la brasa, la paella i, sobretot, el vi

Jo la unica tradicio que seguixc es que no se quin dia de pascua no es pot menjar carn, i el diumenge de pascua nar a la muntanya per a berenar la mona de pascua